FES-TE SOCI!

FES-TE SOCI!
Temporada 12/13 Fes-te soci!

17 de septiembre de 2009

EL SUEÑO EUROPEO


Hoy hace justamente 40 años que el C.E.S participó en la Copa de Ferias, lo que actualmente es la UEFA. Se enfrentó al Bruges belga y ganamos 2-0, con goles de Garzón i Cristo. Nosotros por aquellos tiempos aun no existiamos y no pudimos disfrutar de este maravilloso encuentro. Esperamos que algun dia el futbol nos devuelva al lugar que nos merecemos y poder disfrutar de partidos históricos como este en Europa.

Artículo de Toni Padilla a El 9 Esportiu (en catalán):

El dia que el Sabadell va vestir Europa d´arlequinat
Fa 40 anys, el Sabadell esdevenia el tercer equip català que jugava un partit oficial en competicions europees: un triomf per 2-0 contra el Bruges

Deia Picasso que quan «feia cubisme no tenia intenció de fer cubisme, sinó d´expressar el que tenia dins». Quan ara fa 40 anys el Sabadell va passejar els seus eterns quadres blanc-i-blaus per Europa, no tenia intenció de passejar la seva estètica: simplement demostrava la manera de ser d´un club encaparrat a nedar a contracorrent i arribar allà on pocs creien que es podia arribar si no ets un club gran de Barcelona. Avui fa 40 anys, el Sabadell va esdevenir el tercer club català que jugava un partit oficial a Europa, concretament un de la vella copa de Fires: va derrotar 2-0 el Bruges belga, abans de ser derrotat en la tornada a Flandes per 5-1. Una aventura que era el premi a la fantàstica quarta posició assolida a primera divisió el 1969, només al darrere del Madrid, el Barça i un altre club que llavors tocava el cel i ara en viu lluny: Las Palmas. El Sabadell fa 40 anys que espera que un altre club català s´afegeixi a aquest club «europeu». El Figueres va ser qui més s´hi va acostar, amb les semifinals en la copa del Rei del 2002.

Els anys seixanta van ser uns anys estranys, en què més d´un es creia capacitat per transformar les utopies en realitats. Si més enllà dels Pirineus els somnis es vivien als carrers, a casa nostra, manant qui manava, els somnis s´aconseguien amb una guitarra a la mà o jugant a futbol. A Sabadell, Ricard Rossón, un empresari local, va encaparrar-se a aconseguir que el Sabadell fos capaç de fer la guitza als grans. Fins i tot don Santiago Bernabéu va arribar a declarar que el president que més temia de primera era el senyor Rossón, que amb el suport del sector tèxtil de Sabadell, tan fort llavors i tan pobre ara, va dur el club a Europa. En dotze mesos inoblidables, el Madrid i el Barça van caure derrotats a la Nova Creu Alta, l´equip entrenat pel popular Bernardino Pérez Pasieguito va quedar quart a primera i va arribar a Europa. I tot, amb un equip que barrejava talent local (el golejador Garzón, Lluís Muñoz i Palau), fitxatges il·lustres (els exblaugrana Zaballa i Chus Pereda, i l´exmadridista Isidro, pare d´un tal Quique Sánchez Flores) i la mà de ferro de Pasieguito. «Un entrenador molt dur, a vegades massa. Però que feia funcionar els equips», recorda Chus Pereda, que es va lesionar en aquell partit contra el Bruges

Durant aquells anys, els quadres arlequinats del Sabadell es van fer coneguts a tot l´Estat gràcies a un equip que va tastar el somni europeu, tot i que amb cert retard. Concretament, un retard de 45 minuts, el temps que va trigar a arribar l´àrbitre italià del partit, que es va confondre d´hora. Fa 40 anys, el Sabadell va derrotar aquell Bruges ple d´internacionals belgues i amb l´holandès Rob Rensenbrik (que va acabar sent subcampió del món el 1974 i el 1978 amb la selecció oranje) per 2-0, amb gols de Garzón i del sevillà Cristo davant d´un públic entusiasmat. «Sempre jugàvem amb el camp ple. Jo vaig anar al Sabadell, perquè no volia marxar de Barcelona i sabia que hi havia caliu, un bon equip. I així vam derrotar un bon club com el Bruges», afegeix Pereda, que es va perdre per lesió una tornada que va ser un retorn a la realitat, tot i el gol de Josep Palau.

Una fita llunyana, però no oblidada, que serà reviscuda avui al Casal Pere Quart de la ciutat amb una xerrada a les 8 del vespre amb protagonistes de l´època, com els exjugadors Muñoz, Garzón, Pini i Chus Pereda o el periodista que va viure en primer persona aquells anys daurats del futbol sabadellenc, Joaquim Fité.

2 comentarios:

  1. Este comentario ha sido eliminado por el autor.

    ResponderEliminar
  2. Partido històrico, y primera y de momento única participación en competición europea (esperemos que no sea la única). La eliminatoria finalmente la cabamos perdiendo en casa del Brujas, pero fué un momento muy muy importante y con el que podemos ver y demostrar la gran importancia de este gran CLUB el CESABADELL!!!!!!!!!!!!!

    ResponderEliminar